(…) El tema del agotamiento de recursos por sobreexplotación se actualiza hoy, con los automóviles ocupando el papel del ganado, y la contaminación ambiental, o las crisis nucleares. Pero si la solución, de dudosa neutralidad ideológica, estuvo en la privatización, en la limitación del acceso público y, por lo tanto, del número de personas que pueden agotar los recursos, es hora de pensar en alternativas. La educación, la ética también serían intentos de compensarla, pero sobre todo llegan hoy, creo, desde el ciudadano y con una potencia infinita otro tipo de soluciones, des de las más directas, ligadas a las tecnologías de la colaboración o los propios formatos, a la propia filosofía, la ética de la web social que su uso posibilita, que se traslada a distintos aspectos de la sociedad y pone en marcha formas de innovación social …

Since the list of all discourse analysts in the world would be too long for this page, we have provisionally only included some well-known senior scholars

Les motivacions dels diaris digitals per activar la possibilitat que els seus usuaris comentin les notícies, i també els criteris i dinàmiques en la seva gestió, són el context necessari per interpretar el contingut dels debats ciutadans. Entre els responsables dels mitjans analitzats hi ha actituds molt variades, des de la prudència fins a l’entusiasme. Aquestes actituds es tradueixen en rutines de treball concretes que orienten la natura de les aportacions dels usuaris. Les estratègies de gestió e la
participació, per tant, no són neutres, sinó que tenen intencionalitats molt específiques i conseqüències tangibles. Per entendre quins motius han portat els diaris digitals a desenvolupar uns o altres criteris, cal conèixer quines són les expectatives dels mitjans respecte als beneficis que els aporta la implicació de l’audiència defineixen les estratègies. (…)
Els beneficis que aporta la participació de l’audiència són de dos tipus: econòmics i periodístics. (…)

Aquests mitjans (…) argumenten contra les bondats de tenir com aobjectiu principal una elevada participació i asseguren que la seva prioritat és la qualitat del producte i admeten que amb els recursos humans disponibles han d’adoptar estratègies que restringeixin la participació per tal de no veure’s desbordats i poder garantir el control de qualitat. (…)
Tots aquests mitjans afirmen que voldrien desenvolupar més opcions de participació, però consideren que això només té sentit si poden generar dinàmiques positives en què les aportacions siguin útils (…)
malgrat que en les condicions d’ús del web facin responsable cada lector del que publiqui, la jurisprudència espanyola considera responsable subsidiari el mitjà que publica un comentari difamatori. (…)
Les actituds a les redaccions respecte a la participació de l’audiència mostren un cert salt generacional: Mentre que els periodistes digitals l’assumeixen com a normal (…), els periodistes del paper estan més dividits. (…)
El futur per molts dels entrevistats ve marcat pel convenciment que la participació seguirà creixent i per la incertesa sobre com evolucionaran les estratègies de gestió per fomentar la qualitat i evitar que es resenteixi el producte

escritorio etnográfico

• sistemas de registro (microblog mutliformato, por ejemplo: tumblr), a poder ser compartido (wordpress, googledocs, etc.)
  
• archivo y análisis de conversaciones pueden pasar a un wiki
  
• visualizaciones se pueden colgar en microblog, wikis
  
• seguir los autores más activos (top users) en socialmention, en google groups y en friendfeed
• seleccionar otras sedes en las que se publica y comparte,
  
• compartir sus fuentes más interesantes y seleccionar un reducido grupo de autores como bundle- network en delicious)

seleccionar herramientas de archivo y para trabajo de grupo de la relación de aplicaciones del Pedro Cuesta (uvigo-ou)